DOL A LA MORT
PER SUÏCIDI

”Em resulta impossible imaginar que ja mai estaré assegut amb tu, ni sentiré el teu riure, que tots els dies per la resta de la meva vida estaràs absent.”

Carrington

Des dels primers minuts després de rebre la noticia de la mort per suïcidi, gestionem psicològicament dos fets terriblement devastadors alhora: la notícia inesperada de la mort i el perquè d’aquesta mort. Una experiència emocionalment desbordant i traumàtica per a qualsevol persona.

És dolorós fer front a qualsevol mort, però en la situació d’un suïcidi s’hi afegeix l’angoixa de voler saber o entendre què és allò que ho ha forçat. Això afegeix un matís diferent al dol per suïcidi en relació a la resta de dols. El dol és un procés, no una malaltia.

Amb l’elaboració del procés de dol, la persona que va morir pot arribar a ser part de la nostra vida d’una nova manera. Quan s’ha pogut fer aquesta elaboració, la majoria de la gent comença a reconèixer que se sent, lentament, amb més energia i una certa esperança.

Parlar dels seus records, poc a poc, no ens serà tan dolorós, tot i que aquest dolor no desapareix mai del tot, més aviat s’aprèn a conviure amb ell. No obstant això, existeix un sentiment comú entre les persones supervivents, i és que la vida mai més serà la mateixa.    

Afrontar el dol per la mort per suïcidi no és senzill i acostuma a comportar una allau d’emocions i sentiments intensa, opressiva, difícil d’entendre i, a vegades, de gestionar.

El dolor

El dol és una experiència universal. És una resposta humana adaptativa a la pèrdua d’algú, a qui estimàvem i valoràvem. Gairebé sempre, és una experiència vital molt dura, però en particular el dolor per la pèrdua per suïcidi és molt intens i en la majoria dels casos difícil d’elaborar.

Les persones supervivents ens sentim totalment aclaparades per la intensitat dels nostres sentiments: ira, culpa, confusió, tristesa, angoixa. Algunes persones tenim la sensació de “perdre el control”. Aquesta sensació és pel dolor tan intens que afecta a tot el nostre ésser i ens deixa amb aquest sentiment d’estar fora de control.

El sentiment potser més devastador és el pensar “com pot haver estat possible que hagi estat capaç de fer-ho”. Aquest pensament ens produeix una sensació d’incredulitat, de viure com en una intensa irrealitat, ens sembla mentida que estiguem vivint aquest final tan inesperat. El final més tràgic imaginable per a aquella persona a la qual hem estimat i cuidat.

Aquest sentiment s’experimenta igualment encara que, en alguns casos, s’hagi plantejat la possibilitat que seria possible que això ocorregués.

Conviure amb el dol per suïcidi

En alguns casos, pensem que els altres ens culpen del suïcidi. Per aquest motiu, tendim a negar el que va ocórrer i amaguem sovint els nostres sentiments. Aquesta situació mantinguda durant molt de temps pot empitjorar el nostre procés de dol per suïcidi. És important procurar un suport, que es mantinguin les relacions familiars i d’amistat durant el dol. És habitual que familiars i amics i amigues potser no sàpiguen què dir i com i quan donar la seva ajuda. A aquelles persones que vulguin acompanyar i donar suport a un supervivent per suïcidi els diem:
  • El que el supervivent necessita és la teva presencia al seu costat i una escolta incondicional.
  • Ofereix el teu suport sense emetre judicis ni opinions.
  • Accepta la seva conducta i permet que expressi els seus sentiments de culpa, empipament, ràbia i pena.

En moltes ocasions, ens angoixem davant el sofriment d’una altra persona i intentem que es tranquil·litzi i deixi d’expressar i sentir allò amb frases com: “anima’t, no ploris més”, quan en realitat, vivenciar el dolor és el que ajudarà a la persona a transitar el dol adequadament.

Tingues paciència i deixa que expliqui, tantes vegades com ho necessiti, la història, sense interrompre’l. Utilitza el nom de l’ésser estimat enlloc de “ell” o “ella”. Això humanitza la persona morta i resulta més reconfortant per al/la supervivent.

El dol és individual i diferent en cada persona. L’ajuda professional pot ser útil per a algunes persones.

Altres persones supervivents troben ajuda assistint a reunions de grups de suport amb altres persones en procés de dol. En aquests grups comparteixen obertament la seva experiència i els seus sentiments amb altres supervivents, sense cap pressió, sense ser jutjat/da, sense por ni vergonya.

Cap vida està tancada quan hi ha algú que la recorda."

Anònim