Em resulta impossible d’imaginar que mai més estaré assegut amb tu, ni sentiré el teu riure; que cada dia per la resta de la meva vida estaràs absent.

Carrington

El dol per la mort per suïcidi

Des dels primers minuts després de rebre la notícia de la mort per suïcidi, gestionem psicològicament dos fets terriblement devastadors alhora: la notícia inesperada de la mort i el perquè d’aquesta mort. Una experiència emocionalment desbordant i traumàtica per a qualsevol persona.

És dolorós fer front a qualsevol mort, però en la situació d’un suïcidi s’hi afegeix l’angoixa de voler saber o entendre què és allò que ho ha forçat. Això afegeix un matís diferent al dol per suïcidi en relació a la resta de dols. El dol és un procés, no una malaltia.

Amb l’elaboració del procés de dol, la persona que ha mort pot arribar a ser part de la nostra vida d’una nova manera. Quan s’ha pogut fer aquesta elaboració, la majoria de la gent comença a reconèixer que se sent, lentament, amb més energia i certa esperança.

Parlar dels seus records, poc a poc, no serà tan dolorós, tot i que aquest dolor no desapareix mai del tot, més aviat s’aprèn a conviure amb ell. Tanmateix, existeix un sentiment comú entre nosaltres, els supervivents, i és que la vida mai més serà la mateixa.

Afrontar el dol per la mort per suïcidi no és senzill, i sovint comporta una allau d’emocions i sentiments intensa, opressiva, difícil d’entendre i, a vegades, de gestionar.

El dolor

El dol és una experiència universal. És una resposta humana adaptativa a la pèrdua d’algú, a qui estimàvem i valoràvem. Gairebé sempre, és una experiència vital molt dura, en particular el dolor per la pèrdua per suïcidi és molt intens i, en la majoria dels casos, difícil d’elaborar.

Els supervivents ens sentim totalment aclaparats per la intensitat dels nostres sentiments: ira, culpa, confusió, tristesa, angoixa.
Alguns tenim la sensació de “tornar-nos bojos”. Aquesta sensació és pel dolor intens que afecta tot el nostre ésser i ens deixa amb un sentiment d’estar fora de control.

El sentiment potser més devastador és pensar “com pot haver estat possible que hagi estat capaç de fer-ho”. Aquest pensament ens produeix una sensació d’incredulitat, de viure com en una intensa irrealitat, ens sembla mentida que estiguem vivint aquest final tan inesperat: el final més tràgic imaginable per a aquella persona a la qual hem estimat i cuidat.

Aquest sentiment s’experimenta igualment encara que, com passa en alguns casos, ens hàgim plantejat amb anterioritat la possibilitat que això fos possible que passés.

Conviure amb el dol per suïcidi

En alguns casos, pensem que els altres ens culpen del suïcidi. Per aquest motiu, tendim a negar el que ha passat i sovint amaguem els nostres sentiments. Aquesta situació mantinguda durant molt de temps pot empitjorar el nostre procés de dol per suïcidi. És important procurar un suport, que es mantinguin les relacions familiars i d’amistat durant el dol.

És habitual que familiars i amics potser no sàpiguen què dir ni com i quan oferir la seva ajuda.

A aquells que vulguin acompanyar i donar suport a un supervivent per suïcidi els suggerim el següent:

  • Allò que el supervivent necessita és la teva presència al seu costat i una escolta incondicional.
  • Ofereix el teu suport sense emetre judicis ni opinions.
  • Accepta la seva conducta i permet-li que expressi els seus sentiments de culpa, empipament, ràbia i pena.
    En moltes ocasions, ens angoixem davant el patiment d’una altra persona i intentem que es tranquil.litzi i deixi d’expressar i sentir allò mitjançant frases com “anímat, no ploris més”, quan, en realidad, vivenciar el dolor és el que ajudarà la persona a transitar el dol adequadament.
  • Tingues paciència i deixa que el supervivent expliqui, tantes vegades com ho necessiti, la història, sense interrompre´l.

Utilitza el nom de l’ésser estimat, en comptes d’”ell” o “ella”. Això humanitza la persona que ha mort per suïcidi i resulta més recorfortant per al supervivent.

El dol és individual i diferent en cada persona.

L’ajuda professional pot ser útil per a algunes persones. Altres supervivents troben ajuda en assistir a reunions de grups de suport amb altres persones en procés de dol. En aquests grups comparteixen obertament la seva experiència i els seus sentiments amb altres supervivents, sense cap pressió, por, vergonya i sense ser jutjats.

Quan algú mor, hem de parlar per ell en el món.

Joagues Derrida

Després del Suïcidi – Associació de Supervivents

Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya nº 48863

Contacta amb nosaltres

Pots contactar amb nosaltres aquí. Som una associació formada per supervivents i per a supervivents.

Ajuda’ns!